This
last week we went to visit a symbol of Catalonia: Montserrat Mountain. It's
well known because of the monastery that lies there since the XI century.
Nowadays it has become a tourist attraction and there are organised visits for
tourists. Therefore the prices rose to the tourism level; however it's an affordable
place to spend a day.
In this
post you’ll find some photos I took.
By the way,
happy New Year!
/********************** Catalan from now on ***************************/
Aquesta
darrera setmana hem tingut vacances a la feina per Nadal, així que estàvem
buscant alguna cosa a fer i ens va venir la idea d'anar a Montserrat, un
símbol de Catalunya. Montserrat és un massís que està en el centre de Catalunya
i en ell es troba un monestir on es pot accedir tant per carretera com per
ferrocarril.
Tot i ser
de la terra només hi havia anat una vegada i va ser quan era molt petit, així
que ja no me’n recordava de res i només el coneixia per fotografies i per
haver-lo vist des de l’aire.
Aparentment
la historia del monestir es remunta des del segle XI (1000 anys, casi res ...),
tot i així, en les últimes dècades s’ha convertit en una atracció turística i
es nota molt. Han sorgit “megastores”
de “souvenirs” i com no, els preus de
qualsevol cosa de per allà s’han posat a nivell de turista. Per començar el
pàrquing és car, per això vam aparcar en un lloc lliure que hi havia a uns 100
metres de l’entrada del recinte (que no del monestir).
El monestir/ The monastery |
Després d’una
estona de caminar vam arribar a les instal·lacions i van anar apareixent els
primers autocars de turistes. Sembla ser que s’organitzen sortides guiades per
Montserrat, jo no en tenia ni idea. Des d’aquest punt es tenen molt bones
vistes i amb la visibilitat que hi havia aquell dia es podia veure des del
repetidor de Collserola fins els Pirineus i més enllà de Manresa. Tot i així la
humitat ambiental no deixa veure de forma totalment nítida el paisatge.
Vistes des del monestir/ Panoramic view from the monastery |
La Moreneta |
Al sortir
de l’Abadia vam decidir pujar al funicular per anar a la part de dalt i baixar
per una de les rutes a peu que hi ha. Només arribar a dalt i començar a caminar
ens vam topar amb un pit roig que es va deixar fotografiar. Vam aprofitar per
menjar l’entrepà mentre caminàvem i vam anar fent fotografies per anar
practicant fins arribar un altre cop al monestir i anar a buscar el cotxe.
Al final
va ser una sortida que va valer la pena i vam aprofitar el dia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario