És clar que un ha de tenir una lleugera idea del tema que vol estudiar i a quina universitat li agradaría anar. En el meu cas m'estic decantant per un MSc en aerodinàmica que es fa a la universistat de Southampton. Sembla ser que té una bona posició en els ránkings d'universitats que es dediquen a enginyeria (QS technical ranking), posició 55 del món. Ja se que no és el MIT però trobo que tampoc està malament i a més any rere any ha anat pujant. Si bé aquest tipus de rànkings no són la veritat absoluta si que estan fets en base a una serie de criteris objectius que els converteixen en una referència significativa.
El primer pas per fer les coses correctament és informar-se i per tant ja vaig estar visitant pàgines web, escrivint e-mails, buscant opininons d'altra gent que hagués fet coses similars i veient la trajectoria que han tingut alguns ex-estudiants després del seu pas per la universitat on tinc intencions d'acabar.
La majoria d'universitats angleses tenen una serie de requisits per tenir la possibilitat de poder-hi entrar. Entre tots ells n'hi ha un de comú: un certificat acreditatiu de nivell d'anglès. Hi ha diferents possibilitats per acreditar el nivell d'idioma, els tipics CAE, CPE o bé l'IELTS
L'IELTS és un examen d'anglès de l'estil del TOEFL americà. No està definit per un nivell en particular si no que intenta donar-te una nota segons el que demostris a l'examen. Diguessim que no és un examen que s'aprovi o es suspengui.
Aquest examen es divideix en quatre parts: listening, reading, writing i speaking.
La universitat de Southampton posa com a requisit tenir un mínim de 6.5 de nota global en el IELTS i un mínim de 6.0 en cada una de les quatre parts.
Em vaig decidir per l'IELTS per diversos motius; no tenia temps per fer el CAE (els evaluadors tarden més de 2 mesos en corregir-lo); l'IELTS té una versió académica específica per entrar a les universitats, cosa que acota l'abast de l'examen; l'IELTS tarden només 15 dies en donar les notes i a més només tardes 3 hores en fer l'examen complet.
Així que amb un "mission statement" (com dirien els dissenyadors de misions espacials) ben clar vaig iniciar la preparació de l'examen.
Aproximadament vaig passar una setmana pel meu compte coneixent l'estructura de l'examen i practicant-ne les parts i dues setmanes adicionals en un curs de preparació del British Council que em va anar molt bé.
Finalment el passat 19 de novembre va arribar la data de l'examen. Primer es fan el listening, reading i writing seguits sense descansos. Després al British Council es fa el speaking.
En principi el reading i el writing eren les parts potencialment problemàtiques perquè el temps està molt ajustat i l'speaking havia de ser la part relaxada. Com no podia ser d'altra manera tot es va girar. Les tres primeres parts van anar perfectes, i l'speaking ...... bueno, se suposa que havia de ser una part que domino però em va tocar parlar sobre un tema sobre el que no tenia gran cosa a dir i llavors va sortir aquella espurna problemàtica que fa que a mesura que avança l'examen les cagades vagin sent més evidents i s'entra en un procés divergent que tendeix a l'expansió infinita.
El fotut del problema és que no em val que la nota total de l'examen sigui molt bona, si no que necesito que en cada part tingui almenys un 6.0. Així que només que l'speaking s'hagi quedat per sota ja no val res de tot això i s'hauria de tornar a repetir sencer. Però vaja, són les regles del joc que he acceptat, no?
El día 2 o 3 de desembre se suposa que sabré les notes, així que ja us explicaré.
No hay comentarios:
Publicar un comentario