Antecedents

És possible que us pregunteu a qué ve el nom d'aquest blog. Doncs bé, ja fa un temps (anys i tot) que em va rondant pel cap la idea d'anarme'n del país per intentar muntar una vida fora d'aquí. Canviar, d'aires, d'ambient, de cultura, d'idioma i sobretot de manera de pensar i treballar.

Desde que vaig neixer que estic en el mateix entorn, la mateixa societat amb els mateixos problemes i per tant la meva forma de veure el món va quedar reduïda a la que la gent del meu entorn em transmitia. Tot i així, tenia aquella inquietud per coneixer més i per això vaig començar a viatjar fora del país; per veure per mi mateix com eren les coses fora d'aquí, encara que fos com a turista. És curiós com reacciona la gent al viatjar. Alguns no soporten estar fora de casa, se senten ameçats per tot allò que no coneixen i volen tornar al seu "gueto" particular tan aviat com puguin; d'altres es queden impresionats per tot allò nou que veuen i agafen una inercia de viatger imparable. N'hi ha alguns que es tornen tant adictes a viatjar que casi passen a ser nòmades, mentre que d'altres transformen una visita de vacances en el seu lloc per viure. 

En el meu cas vaig començar com a guiri entusiasmat amb la meva noia, l'Ana. Encara que ja havia estat a d'altres paísos abans sempre havia sigut amb profesors de l'institut, mai sol davant allò desconegut. El primer viatge realment en solitari a un alre país amb l'Ana va ser a Praga; ningú ens deia el que havíem de fer, ningú ens posava restriccions de cap tipus. Ho decidíem nosaltres, era la nostra llibertat en un lloc desconegut. Desde llavors hem continuat viatjant pel món; França, Mèxic, Regne Unit, República Dominicana, Australia i pròximament Thailandia.

Si hi ha hagut un viatge especial, a part del primer, ha estat Australia. Ara ja res ens sembla que estigui lluny mentre estigui en aquest planeta. El motiu pel qual la nostra estada a Sydney va ser diferent és bàsicament perqué no anàvem a fer turisme, anàvem a viure allà durant 6 setmanes. La qüestió era menjar on la gent d'allà menja, fer el que la gent d'allà fa i coneixer molta altra gent de diferents llocs del planeta; i així va ser. Un altre objectiu important era apendre l'idioma correctament en un entorn de parla anglesa. Desde petits hem estat estudiant anglès com gairebé tothom de la nostra generació, però no és el mateix estar allà. Durant 5 setmanes vam estar a ELC, una acadèmia de Sydney fent "general english". Hi vam coneixer molts personatges dels quals alguns van acabar sent amics durant la nostra estada.  Tal i com era la nostra intenció vam intercanviar coneixements amb Aussies, Kiwis, Suïssos, Francesos, Brasilers, Japonesos, Alemanys, Americans, etc. i vam veure les diferencies en el comportament de la societat respecte a nosaltres. 

Sydney CBD amb el harbour bridge, l'opera house i els botanic gardens

Evidentment hi ha de tot, però en termes generals sorpren el tan conegut "civisme" que aquí tothom té en boca  però que no tenim gaire idea del que és. A Sydney la gent sol ser força respectuosa i s'ofereix per ajudar sempre que poden. Un exemple clar que ens comentava un dels múltiples Espanyols que ens vam trobar per allà: "El primer día que va arribar a la ciutat estava totalment perdut pel carrer amb un mapa mirant de trobar un lloc en concret. Una dona es va parar i li va preguntar si necessitava ajuda. No només li va indicar per on havia d'anar si no que a més, tot i tenir el temps just, el va acompanyar fins al lloc". Algú s'imagina això mateix a Barcelona? jajajaja ni de conya. Evidentment algún borde et trobaves, n'hi ha a tot arreu.

Sincerament, ens hauríem quedat a Australia si el presupost ens ho hagués permés per mirar de trobar feina i quedar-nos un temps més. Però la por a la incertesa ens va poder; tenim feina estable a Barcelona i no teníem res planificat si ens quedàvem allà. Així que vam tornar cap a Barcelona però ja teníem la idea plantada en el cap ("inception" tal com la pel·lícula), només era qüestió de temps que creixés i acabés guanyant la batalla.

Per la meva part ja he començat amb la batalla del canvi, un camí llaaaaaarg com ell sol. Desde que vam tornar d'Australia el març passat he acumulat prous diners com per portar a terme el que molta gent d'aquesta  societat titllaría de bojeria en el context actual. Marxar durant un any a Anglaterra per ampliar estudis i intentar establir-me, i en aquest blog la historia serà relatada.