For my english-speaking friends. Part 1

Since I've seen in facebook that some people who I met abroad visited this blog, I'm going to write some posts in english from time to time. As a result I'm glad to welcome you to an awesome three mixed languages blog, xxxDDD (Babel Tower like), yay!!

First of all I'm going to write a summary of the other posts in english to let you know what this is about, so here we go!

Background


Probably you are wondering about the title's meaning of this blog. Well, I've thinking for a while (actually years) to go abroad to make my life away from home, in another country. Change the atmosphere that surrounds me, new culture, different language and, moreover, changing the way I think and the way I work.

Since I had been borned I lived always in the same place. One day I began to feel the need to move and discover other societies. I really wanted to travel to know more about other places, so I began going abroad to see with my  eyes how the things were outside my country, even as a tourist.

It's curious to see how people reacts in a journey. Some can't put up with being far from home (home sickness?), they feel alone or even threatened by everything which is unknown for them. On the other hand, others can only feel awesomeness by each new thing they see. Finally, some people are so travel addicts that a simple tourist travel ends up being a new palce to live for quite a few years.

If I should remember only one travel it would be, without any doubt, Australia. We (Ana and I) went there to study english at ELC and to meet new people from all over the world, and we did!! Now anywhere in this planet doesn't seem to be far enough for us. It wasn't a tourism travel, we went there to live for 6 weeks. As I said, the most important purpose was learning english properly in an english speaking environment. As most people from our generation, we've been studying english since we were seven, but being there is completely different.

We stayed in ELC, an english school in Sydney,  for 5 weeks doing "general english". There we met some good people; some of them becoming friends.

Sincerelly, we would be living in Australia now if the budget had been enough to survive some more time there and to find a job. But our fears about the uncertainty beat us; we've a stable job in Barcelona and we hadn't plans if we had stayed there. So we came back home with the idea in our heads (remember the movie "inception"?). It was only a matter of time that this idea grew.

As a result I have a new goal now, study a master degree in the UK for a whole year. In this blog I will tell you how it goes.

Próximamente: buceo en Tailandia

Mientras espero los resultados del IELTS para poder continuar con el proceso migratorio, hemos estado planificando nuestro primer viaje de buceo para finales de enero.

Ah si, muchos no sabreis de nuestra reciente afición por el buceo. Ya hace tiempo Ana y yo teníamos ganas de empezar con el buceo con botella pero no encontrábamos el momento para empezar. Finalmente en junio pasado empezamos con la titulación OWD (Open Water Diver) y estuvimos cada fin de semana de verano liados haciendo buceitos y cursos. Después de más de 30 buceos hicimos el curso siguiente, AOWD (Advanced Open Water Diver) y la especialización de Nitrox que nos permite llevar aire enriquecido con oxígeno en nuestras botellas.

Un colega del trabajo ha sido básicamente el culpable de que nos vayamos a meter en el agua con tiburones al estilo Calleja. Él y su pareja vendran con nosotros y fueron los instigadores iniciales del viaje.

Después de mucho mareo al final hemos cerrado el viaje con una agencia especializada en este tipo de viajes de aventura. Lo del mareo lo comento porqué empezamos mirando Tailandia, pero luego dimos paga y señal para Maldivas, después nos cancelaron el barco en Maldivas y vuelta a empezar. Lo siguiente fue buscar otros barcos en Maldivas, posible viaje a México para acabar en Tailandia otra vez.

Al final nos vamos a la zona de Phuket, concretamente a Patong que viene a ser un grupo de hoteles estilo guiriland más que una ciudad. El buceo lo vamos a hacer en dos cruceros.

El primer crucero será de tres días por la zona de las islas Phi-Phi y Hin Daeng. Éste es uno de los pocos puntos de la zona dónde se pueden ver tiburones grises de vez en cuando. Aquí haremos nuestro calentamiento ya que el siguiente crucero es el más interesante.

El segundo crucero será en el parque natural de las islas Similan. Según el programa durará 4 días y se espera que sean las inmersiones con más vida de todo el viaje. Según hemos leído el punto estrella es Richelieu Rock, dónde nos podemos encontrar mantas, tiburones leopardo, ...

Mantas de hasta 4 metros de envergadura.

Cuando hayamos vuelto del viaje ya contaré alguna cosa por aquí de cómo ha ido. Mientras tanto mantengo mi cabeza en las aplicaciones varias que tengo abiertas para universidades, becas, etc.

El principi del camí ...

Doncs bé, com tots els camins aquest té un principi i un objectiu. Tal com deia en el post anterior de moment l'objectiu és passar un any a Anglaterra estudiant un Màster a la universitat, els objectius següents després d'aquest any quedaran definits una vegada estigui allà.

És clar que un ha de tenir una lleugera idea del tema que vol estudiar i a quina universitat li agradaría anar. En el meu cas m'estic decantant per un MSc en aerodinàmica que es fa a la universistat de Southampton. Sembla ser que té una bona posició en els ránkings d'universitats que es dediquen a enginyeria (QS technical ranking), posició 55 del món. Ja se que no és el MIT però trobo que tampoc està malament i a més any rere any ha anat pujant. Si bé aquest tipus de rànkings no són la veritat absoluta si que estan fets en base a una serie de criteris objectius que els converteixen en una referència significativa.

El primer pas per fer les coses correctament és informar-se i per tant ja vaig estar visitant pàgines web, escrivint e-mails, buscant opininons d'altra gent que hagués fet coses similars i veient la trajectoria que han tingut alguns ex-estudiants després del seu pas per la universitat on tinc intencions d'acabar.

La majoria d'universitats angleses tenen una serie de requisits per tenir la possibilitat de poder-hi entrar. Entre tots ells n'hi ha un de comú: un certificat acreditatiu de nivell d'anglès. Hi ha diferents possibilitats per acreditar el nivell d'idioma, els tipics CAE, CPE o bé l'IELTS

L'IELTS és un examen d'anglès de l'estil del TOEFL americà. No està definit per un nivell en particular si no que intenta donar-te una nota segons el que demostris a l'examen. Diguessim que no és un examen que s'aprovi o es suspengui.

Aquest examen es divideix en quatre parts: listening, reading, writing i speaking.

La universitat de Southampton posa com a requisit tenir un mínim de 6.5 de nota global en el IELTS i un mínim de 6.0 en cada una de les quatre parts.

Em vaig decidir per  l'IELTS per diversos motius; no tenia temps per fer el CAE (els evaluadors tarden més de 2 mesos en corregir-lo); l'IELTS té una versió académica específica per entrar a les universitats, cosa que acota l'abast de l'examen; l'IELTS tarden només 15 dies en donar les notes i a més només tardes 3 hores en fer l'examen complet.

Així que amb un "mission statement" (com dirien els dissenyadors de misions espacials) ben clar vaig iniciar la preparació de l'examen.

Aproximadament vaig passar una setmana pel meu compte coneixent l'estructura de l'examen i practicant-ne les parts i dues setmanes adicionals en un curs de preparació del British Council que em va anar molt bé.

Finalment el passat 19 de novembre va arribar la data de l'examen. Primer es fan el listening, reading i writing seguits sense descansos. Després al British Council es fa el speaking.
En principi el reading i el writing eren les parts potencialment problemàtiques perquè el temps està molt ajustat i l'speaking havia de ser la part relaxada. Com no podia ser d'altra manera tot es va girar. Les tres primeres parts van anar perfectes, i l'speaking ...... bueno, se suposa que havia de ser una part que domino però em va tocar parlar sobre un tema sobre el que no tenia gran cosa a dir i llavors va sortir aquella espurna problemàtica que fa que a mesura que avança l'examen les cagades vagin sent més evidents i s'entra en un procés divergent que tendeix a l'expansió infinita.

El fotut del problema és que no em val que la nota total de l'examen sigui molt bona, si no que necesito que en cada part tingui almenys un 6.0. Així que només que l'speaking s'hagi quedat per sota ja no val res de tot això i s'hauria de tornar a repetir sencer. Però vaja, són les regles del joc que he acceptat, no?

El día 2 o 3 de desembre se suposa que sabré les notes, així que ja us explicaré.

Antecedents

És possible que us pregunteu a qué ve el nom d'aquest blog. Doncs bé, ja fa un temps (anys i tot) que em va rondant pel cap la idea d'anarme'n del país per intentar muntar una vida fora d'aquí. Canviar, d'aires, d'ambient, de cultura, d'idioma i sobretot de manera de pensar i treballar.

Desde que vaig neixer que estic en el mateix entorn, la mateixa societat amb els mateixos problemes i per tant la meva forma de veure el món va quedar reduïda a la que la gent del meu entorn em transmitia. Tot i així, tenia aquella inquietud per coneixer més i per això vaig començar a viatjar fora del país; per veure per mi mateix com eren les coses fora d'aquí, encara que fos com a turista. És curiós com reacciona la gent al viatjar. Alguns no soporten estar fora de casa, se senten ameçats per tot allò que no coneixen i volen tornar al seu "gueto" particular tan aviat com puguin; d'altres es queden impresionats per tot allò nou que veuen i agafen una inercia de viatger imparable. N'hi ha alguns que es tornen tant adictes a viatjar que casi passen a ser nòmades, mentre que d'altres transformen una visita de vacances en el seu lloc per viure. 

En el meu cas vaig començar com a guiri entusiasmat amb la meva noia, l'Ana. Encara que ja havia estat a d'altres paísos abans sempre havia sigut amb profesors de l'institut, mai sol davant allò desconegut. El primer viatge realment en solitari a un alre país amb l'Ana va ser a Praga; ningú ens deia el que havíem de fer, ningú ens posava restriccions de cap tipus. Ho decidíem nosaltres, era la nostra llibertat en un lloc desconegut. Desde llavors hem continuat viatjant pel món; França, Mèxic, Regne Unit, República Dominicana, Australia i pròximament Thailandia.

Si hi ha hagut un viatge especial, a part del primer, ha estat Australia. Ara ja res ens sembla que estigui lluny mentre estigui en aquest planeta. El motiu pel qual la nostra estada a Sydney va ser diferent és bàsicament perqué no anàvem a fer turisme, anàvem a viure allà durant 6 setmanes. La qüestió era menjar on la gent d'allà menja, fer el que la gent d'allà fa i coneixer molta altra gent de diferents llocs del planeta; i així va ser. Un altre objectiu important era apendre l'idioma correctament en un entorn de parla anglesa. Desde petits hem estat estudiant anglès com gairebé tothom de la nostra generació, però no és el mateix estar allà. Durant 5 setmanes vam estar a ELC, una acadèmia de Sydney fent "general english". Hi vam coneixer molts personatges dels quals alguns van acabar sent amics durant la nostra estada.  Tal i com era la nostra intenció vam intercanviar coneixements amb Aussies, Kiwis, Suïssos, Francesos, Brasilers, Japonesos, Alemanys, Americans, etc. i vam veure les diferencies en el comportament de la societat respecte a nosaltres. 

Sydney CBD amb el harbour bridge, l'opera house i els botanic gardens

Evidentment hi ha de tot, però en termes generals sorpren el tan conegut "civisme" que aquí tothom té en boca  però que no tenim gaire idea del que és. A Sydney la gent sol ser força respectuosa i s'ofereix per ajudar sempre que poden. Un exemple clar que ens comentava un dels múltiples Espanyols que ens vam trobar per allà: "El primer día que va arribar a la ciutat estava totalment perdut pel carrer amb un mapa mirant de trobar un lloc en concret. Una dona es va parar i li va preguntar si necessitava ajuda. No només li va indicar per on havia d'anar si no que a més, tot i tenir el temps just, el va acompanyar fins al lloc". Algú s'imagina això mateix a Barcelona? jajajaja ni de conya. Evidentment algún borde et trobaves, n'hi ha a tot arreu.

Sincerament, ens hauríem quedat a Australia si el presupost ens ho hagués permés per mirar de trobar feina i quedar-nos un temps més. Però la por a la incertesa ens va poder; tenim feina estable a Barcelona i no teníem res planificat si ens quedàvem allà. Així que vam tornar cap a Barcelona però ja teníem la idea plantada en el cap ("inception" tal com la pel·lícula), només era qüestió de temps que creixés i acabés guanyant la batalla.

Per la meva part ja he començat amb la batalla del canvi, un camí llaaaaaarg com ell sol. Desde que vam tornar d'Australia el març passat he acumulat prous diners com per portar a terme el que molta gent d'aquesta  societat titllaría de bojeria en el context actual. Marxar durant un any a Anglaterra per ampliar estudis i intentar establir-me, i en aquest blog la historia serà relatada.